Comments

Comments

Comments

Comments

Comments

Comments

Comments

Comments

Comments

Comments

Comments

Comments

Comments

Comments

Comments

Després de l'aventura del BIR, ens dirigim cap a l'Aaiun a la recerca d'hotel per a passar la nit, l'última nit al Sàhara. Com és costum i ja va passar a l'arribar a Villa Cisneros l'hotel està sense reservar, sembla ser que és el costum, l'allotjament es busca a l'arribar al lloc de destinació. No és que no hàgim preguntat en diverses ocasions, durant el trajecte, si estava feta la reserva, però la resposta sempre és la mateixa, "no hi ha problema".

A l'arribar a l'Aaiun ens detenim en un primer hotel i sembla que l'estratègia és dur-nos primer a un hotel al que se li han caigut les estrelles i després de la nostra negativa a quedar-nos en ell, buscar altre de major categoria. Marxa un cotxe amb el guia i un grup, a la recerca d'un nou hotel i la resta ens quedem l'espera de notícies. Passada una mitja hora torna el guia i ens comenta que la solució és repartir-nos és dos allotjaments. Un grup de 10 es poden quedar en l'hotel Sahara Line.

Al no poder-nos quedar tots en el Sahara Line per no haver places lliures suficients, el guia demana voluntaris per a anar a passar la nit al Parador. Encara que més car, immediatament la meva dona i jo ens apuntem i amb nosaltres s'apunten les parelles formades per Esperanza, Ramiro y Josefina, Pere Nolla.

La veritat és que des que hem iniciat el viatge he estat pensant en la possibilitat d'estar en el parador de i al presentar-se l'oportunitat no ho he dubtat ni un instant. El parador és altre dels llocs que em porta records, era potser un dels pocs llocs en els que podia recordar el món civilitzat, sobretot menjar bé, o prendre unes cerveses amb els amics, en el meu cas un vodka amb tronjada. També aprofitava per a poder anar a un lavabo decent on estar assegut i sobretot estar relaxat i allunyat de la tortura del BIR i posteriorment de la perillosa Edchera. Veure la meva història de "Edchera estat de guerra".

Cal agrair al guia el seu magnífic comportament, ha detectat la nostra il·lusió per estar en el parador i no solament la dels que hem passat la nit, sinó de tot el grup, ja que ha aconseguit utilitzar el menjador del parador perquè tots junts puguem esmorçar. Habitualment està tancat i els clients utilitzen el menjador d'un hotel proper.

Iniciem el passeig per l'Aaiun i disposem de poc temps, ja que l'avió surt a mig matí amb destinació a Las Palmas de Gran Canaria. En primer lloc ens dirigim a Sidi Buya on se situava el terç de la legió Juan d'Àustria. En primer lloc passem per la zona on es troben la majoria d'antigues casernes, algunes en estat ruïnós i altres en ús per l'exèrcit Marroquí. Travessem la sagia i fem una primera parada on es poden contemplar magnifiques vistes de la sagia amb aigua i de l'Aaiun.

Ens acostem a Sidi Buya i podem contemplar el tercer terç en tot el seu esplendor. Aquí també tinc una història per a explicar, el dia que em van traslladar de Villa Cisneros a Edchera, es va fer molt tard i ja de nit arribem al terç Juan d'Àustria i passem la nit. Podeu enllaçar amb "Trasllat a Edchera”.

De tornada a l'Aaiun visitem el zoco, pasem per l'església cristiana i ja amb poc temps ens dirigim a l'aeroport per a agafar el vol que ens duu a Las Palmas, acabant-se així aquesta emocionant tornada a la excolonia espanyola.

Comments

Después de la aventura del BIR, nos dirigimos hacia el Aaiun en busca de hotel para pasar la noche, la última noche en el Sahara. Como es costumbre y ya pasó al llegar a Villa Cisneros el hotel está sin reservar, parece ser que es la costumbre, el alojamiento se busca al llegar al lugar de destino. No es que no hayamos preguntado en varias ocasiones durante el trayecto si estaba hecha la reserva, pero la respuesta siempre es la misma, “no hay problema”.

Al llegar al Aaiun nos detenemos en un primer hotel y parece que la estrategia es llevarnos primero a un hotel al que se le han caído las estrellas y después de nuestra negativa a quedarnos en él, buscar otro de mayor categoría. Marcha un coche con el guía y un grupo en busca de un nuevo hotel y el resto nos quedamos a la espera de noticias. Pasada una media hora vuelve el guía y nos comenta que la solución es repartirnos es dos alojamientos. Un grupo de 10 se pueden quedar en el hotel Sahara Line Hotel.

Al no podernos quedar todos en el Sahara Line por no haber más plazas libres, el guía pide voluntarios para ir a pasar la noche al Parador. Aunque más caro, inmediatamente mi mujer y yo nos apuntamos y con nosotros se apuntan las parejas formadas por Esperanza, Ramiro y Josefina, Pere Nolla.

La verdad es que desde que hemos iniciado el viaje he estado pensando en la posibilidad de estar en el parador y al presentarse la oportunidad no lo he dudado ni un instante. El parador es otro de los lugares que me trae recuerdos, era quizá uno de los pocos sitios en los que podía recordar el mundo civilizado, sobre todo comer bien, o tomar unas cervezas con los amigos, en mi caso un vodka con naranjada. También aprovechaba para poder ir a un lavabo decente donde estar sentado y sobre todo estar relajado y alejado un pequeño rato de la tortura del BIR y posteriormente del destierro de Edchera. Ver mi historia de “Edchera estado de guerra”.

Hay que agradecer al guía su magnífico comportamiento, ha detectado nuestra ilusión por estar en el parador y no solamente la de los que hemos pasado la noche, sino de todo el grupo, ya que ha conseguido utilizar el comedor del parador para que todos juntos podamos desayunar, habitualmente está cerrado y los clientes utilizan el comedor de un hotel cercano.

Iniciamos el paseo por el Aaiun y disponemos de poco tiempo, ya que el avión sale a media mañana con destino Las Palmas. En primer lugar nos dirigimos a Sidi Buya donde se ubicaba el tercio de la legión Juan de Austria. En primer lugar pasamos por la zona donde se encuentran la mayoría de antiguos cuarteles, algunos en estado ruinoso y otros en uso por el ejército Marroquí. Atravesamos la sagia y hacemos una primera parada donde se pueden contemplar magnificas vistas de la sagia con agua y del Aaiun.

Nos acercamos a Sidi Buya y podemos divisar el tercer tercio en todo su esplendor. Aquí también tengo una historia para explicar, el día que me trasladaron de Villa Cisneros a Edchera, se hizo muy tarde y ya de noche llegamos al tercio Juan de Austria y pasamos la noche. Podeis enlazar con “Traslado a Edchera, un cambio radical”.

De vuelta al Aaiun visitamos el zoco, pasamos por la iglesia cristiana y ya con poco tiempo nos dirigimos al aeropuerto para coger el vuelo que nos lleva a Las Palmas, acabándose así este emocionante retorno a la excolonia española.

Comments

Tal com estava previst i després d'haver menjat a casa Josefina, ens dirigim a tota velocitat cap al BIR.

Ja es divisa la seva silueta i va apareixent el que era l'entrada. Ara just al costat de l'entrada hi ha un petit destacament marroquí.

Els tres vehicles passen sigil•losament prop de l'entrada i vorejant la muralla ens vam acostar prop de la torre nord on aparquem. Baixem dels cotxes i immediatament es formen dos grups. El primer format per: Ramiro, Robert i Pere Espluga, amb el seu fill Roger, tenen intenció d'acostar-se fins a la cantina i passar prop de la tercera companyia. El segon amb José Pardo, Carles, Ernest i Hilari tenen intenció d'acostar-se fins al menjador, passant per la primera companyia, en la que van estar José Pardo i Hilari. De la resta de Saharians, Andrés anirà per lliure filmant tot el que pugui i Pere Nolla es quedarà en la reraguarda juntament amb la resta de components de l'expedició.

El primer grup compleix perfectament els seus objectius i aquí hi ha una mostra del resultat fotogràfic.

El segon grup no vol ser menys i també surt airós del tràngol.

Comments

Tal como estaba previsto y después de haber comido en casa Josefina, nos dirigimos a toda velocidad hacia el BIR.

A lo lejos ya se divisa su silueta y va apareciendo lo que era la entrada. Ahora justo al lado de la entrada hay un pequeño destacamento marroquí.

Los tres vehículos pasan sigilosamente cerca de la entrada y bordeando la muralla nos acercamos cerca del torreón norte donde aparcamos. Descendemos de los coches e inmediatamente se forman dos grupos. El primero formado por: Ramiro, Robert y Pere Espluga, con su hijo Roger, tienen intención de acercarse hasta la cantina y pasar cerca de la tercera compañía. El segundo con José Pardo, Carles, Ernest e Hilari tienen intención de acercarse hasta el comedor, pasando por la primera compañía, compañía en la que estuvieron José Pardo e Hilari. Del resto de Saharianos, Andrés irá por libre filmando todo lo que pueda y Pere Nolla se quedará en la retaguardia junto con el resto de componentes de la expedición.

El primer grupo cumple perfectamente sus objetivos y aquí hay una muestra del resultado fotográfico.

El segundo grupo no quiere ser menos y también sale airoso del trance.

Comments

A tota velocitat i a primera hora del matí del dia 9-4-2009, fem el camí de tornada a l'Aaiun. Solament pararem per a satisfer les nostres necessitats naturals, per a estirar les cames i en els molts controls policials marroquins.

Amb el guia ens hem marcat l'objectiu d'arribar a l'hora de dinar a casa Josefina a platja de l'Aaiun, per a degustar de nou un menjar a base de peix. També li hem proposat al guia que havent dinat ens dugui de nou al BIR i aquesta vegada amb el propòsit de fer una incursió per a fotografiar i filmar el que queda de les seves instalaciones.

En una primera parada hem pogut observar i recollir caragols fossilitzats .

En una segona parada i abans d'arribar a cap Bojador, ens hem acostat fins a uns penya-segats a l'Atlàntic, on hi ha un dels molts vaixells embarrancats en aquesta costa.

Hem passat per cap Bojador, on la parada ha estat per a repostar combustible .

Una tercera parada ha estat a la costa i a uns 100 quilòmetres de la nostra primera destinació del dia a platja de l'Aaiun.

Arribem a platja de l'Aaiun disposats a dinar a casa Josefina. Aquest és el territori d'Ernest, sent l'únic de nosaltres que va estar tota la mili en aquests llocs, podeu veure les seves històries en la mili d'Ernest Vilches i també visitar el seu blog El Sahara en nuestro Corazón.

Comments