Després de l'aventura del BIR, ens dirigim cap a l'Aaiun a la recerca d'hotel per a passar la nit, l'última nit al Sàhara. Com és costum i ja va passar a l'arribar a Villa Cisneros l'hotel està sense reservar, sembla ser que és el costum, l'allotjament es busca a l'arribar al lloc de destinació. No és que no hàgim preguntat en diverses ocasions, durant el trajecte, si estava feta la reserva, però la resposta sempre és la mateixa, "no hi ha problema".
A l'arribar a l'Aaiun ens detenim en un primer hotel i sembla que l'estratègia és dur-nos primer a un hotel al que se li han caigut les estrelles i després de la nostra negativa a quedar-nos en ell, buscar altre de major categoria. Marxa un cotxe amb el guia i un grup, a la recerca d'un nou hotel i la resta ens quedem l'espera de notícies. Passada una mitja hora torna el guia i ens comenta que la solució és repartir-nos és dos allotjaments. Un grup de 10 es poden quedar en l'hotel Sahara Line.
Al no poder-nos quedar tots en el Sahara Line per no haver places lliures suficients, el guia demana voluntaris per a anar a passar la nit al Parador. Encara que més car, immediatament la meva dona i jo ens apuntem i amb nosaltres s'apunten les parelles formades per Esperanza, Ramiro y Josefina, Pere Nolla.
La veritat és que des que hem iniciat el viatge he estat pensant en la possibilitat d'estar en el parador de i al presentar-se l'oportunitat no ho he dubtat ni un instant. El parador és altre dels llocs que em porta records, era potser un dels pocs llocs en els que podia recordar el món civilitzat, sobretot menjar bé, o prendre unes cerveses amb els amics, en el meu cas un vodka amb tronjada. També aprofitava per a poder anar a un lavabo decent on estar assegut i sobretot estar relaxat i allunyat de la tortura del BIR i posteriorment de la perillosa Edchera. Veure la meva història de "Edchera estat de guerra".
Cal agrair al guia el seu magnífic comportament, ha detectat la nostra il·lusió per estar en el parador i no solament la dels que hem passat la nit, sinó de tot el grup, ja que ha aconseguit utilitzar el menjador del parador perquè tots junts puguem esmorçar. Habitualment està tancat i els clients utilitzen el menjador d'un hotel proper.
Iniciem el passeig per l'Aaiun i disposem de poc temps, ja que l'avió surt a mig matí amb destinació a Las Palmas de Gran Canaria. En primer lloc ens dirigim a Sidi Buya on se situava el terç de la legió Juan d'Àustria. En primer lloc passem per la zona on es troben la majoria d'antigues casernes, algunes en estat ruïnós i altres en ús per l'exèrcit Marroquí. Travessem la sagia i fem una primera parada on es poden contemplar magnifiques vistes de la sagia amb aigua i de l'Aaiun.
Ens acostem a Sidi Buya i podem contemplar el tercer terç en tot el seu esplendor. Aquí també tinc una història per a explicar, el dia que em van traslladar de Villa Cisneros a Edchera, es va fer molt tard i ja de nit arribem al terç Juan d'Àustria i passem la nit. Podeu enllaçar amb "Trasllat a Edchera”.
De tornada a l'Aaiun visitem el zoco, pasem per l'església cristiana i ja amb poc temps ens dirigim a l'aeroport per a agafar el vol que ens duu a Las Palmas, acabant-se així aquesta emocionant tornada a la excolonia espanyola.
La Tafanera
del.icio.us
